Llibertat Decapitada

Josep Moragues, 46 anys, gran paladí de la guerra de Successió, que va defensar heroicament la frontera amb França tot impedint l'avituallament de les tropes borbòniques, i paradigma de la brutalitat exercida contra Catalunya per part de Felip V, es, paradoxalment, el gran desconegut d'aquesta guerra.

Fill d‘un pagès benestant de Sant Hilari Sacalm. Des dels 25 anys va participar en la lluita contra la invasió francesa de finals del segle VXII. Va formar part del grup dels vuit vigatans que primer s‘alçaren en armes contra Felip V en 1705 en representació del poble català. Va tenir dues esposes; la Cecília Regàs que va morir en 1711 i després la Magdalena Giralt. S’instal·là amb la seva família a Sort. A la seva carrera militar va obtenir el grau de general al servei de Carles III i comandant de la plaça de Castellciutat (al costat de la Seu d‘Urgell). En setembre de 1713 hagué de capitular davant l‘oficial borbònic Feliciano Bracamonte, el qual no va respectar els termes de la capitulació.

Davant l‘onada repressiva borbònica, cremant pobles sencers, decideix, més com a català que com a general, tornar a agafar les armes. Després de la capitulació de Barcelona i Cardona, fou cridat pel nou Capità General de Felip V a presentar-se davant d‘ell cada dia.

Tement un arrest, fa testament a favor de la seva esposa i, amb els seus oficials, Francesc Descatllar, Pau Macip, i Jaume Roca "Jaumic", decideix embarcarse rumb a Mallorca, on es mantenia encara la resistència austriacista. És reconegut pel capità del vaixell, que el retorna al port de Barcelona. Amagats a la falda de Montjuïc, són delatats i enxampats a la matinada del 22 de març de 1715, quan miraven de tornar a embarcar-se.

Moragues i els seus homes foren torturats, jutjats sumàriament, i condemnats a mort. Les noves autoritats van ésser especialment cruels amb Moragues amb una mort cruel, mai aplicada a Catalunya, com a càstig exemplar: el general és degollat i esquarterat, i el seu cap col·locada en una gàbia a l'entrada de Barcelona durant dotze anys.

Actor Proposat

Borja Espinosa

Magdalena Moragues i Giralt, segona dona de Moragues. Fou segrestada de casa seva per a què el seu home deixés les armes. Després de l‘execució del seu marit fou empresonada diversos anys. Arran de la signatura de la Pau entre Felip V i l‘emperador austríac va demanar l‘entrega del cap del general que portava deu anys tancat en una gàbia a la Porta del Mar. Van ser necessaris dos anys més perquè les seves súpliques i els seus plors fossin atesos pel monarca castellà. Quan va donar l’ordre de fer-ho les restes del cap eren inexistents; només quedava l'aire.

Actriu Proposada

LAURA FRASER

Antoni i Manel Desvalls i de Vergòs van ser Defensors de les Constitucions Catalanes des de les Corts de 1701-1702 i sempre van participar en la lluita per conservar la llibertats del seu poble.

L‘Antoni Desvalls, marques de Poal, fou l‘oficial de major rang de l‘exèrcit català a les comarques de l‘interior. Va tenir sota les seves ordres al general Moragues.

En Manel fou governador de Cardona, des d‘on proveïa a les tropes del seu germà i a tots els miquelets. Va acceptar la capitulació de Cardona 14 dies més tard que la de Barcelona. Els articles signats en tal acord, como el de poder viure a casa seva, mai van ser respectats. Tots dos germans van haver d'estar amagats dos mesos per no ser empresonats, fins que van poder fugir a Gènova.

Actor Proposat

Antoni Desvalls

LLUÍS MARCO

Jaume Batlle, conegut com a Capità Paloma per la seva habilitat en escapolir- se dels borbons, va estar sempre al costat del general Moragues. Va sortir amb vida de l‘emboscada preparada per agafar al general i els seus acompanyants en l'intent d'arribar a Mallorca, i tornà a la lluita en la guerra de 1719 al costat d‘en Carrasquet. Va ser tancat a la presó de Perpinyà quan els francesos van deixar abandonats als miquelets catalans, però va aconseguir fugir d‘aquesta reclusió i va poder arribar a Viena. Es deia que voler engarjolar al Paloma era com voler abraçar els núvols.

Actor Proposat

IVÁN MORALES

Capità Francesc Descatllar i de Tord, militar austriacista al llarg de la Guerra de Successió. Membre de la Guardia de Corps del Arxiduc d'Âustria, el regiment de Reials Guardies Catalanes. El 1713 és nomenat Capità del Regiment de Nostra Senyora del Rosari. Després de la capitulació de Barcelona, va aconseguir fugir de la repressió borbónica i es reuní amb el general Moragues, participant en la frustrada fugida a Mallorca. Fou jutjat juntament amb Moragues i executat amb honors militars en 1715. Ningú sap on és la seva tomba

Actor Proposat

JAUME COMAS

Oficials de confiança de Moragues, Pau Macip i Jaume Roca, "Jaumic", van acompanyar a Moragues i Descatllar en l'intent de fugir a Mallorca. Junt amb ells, van ser empresonats, jutjats i executats a la forca.

Actors Proposats

Pau Macip

MARC MARTÍNEZ

Jaume Roca

CARLES GOÑI

Vell amic de Moragues i la seva família, dels temps de Sant Hilari Sacalm. Va defugir defensar Barcelona a les muralles, com altres companys del seu sector professional, però en acabada la guerra, quan Felip V impedeix l'exercici de la seva professió a tots els seus companys que sí què van lluitar en defensa de la ciutat, Rosell mostra la seva oposició gremial al nou règim. Quan Moragues decideix fer testament, visita al notari Rosell, malgrat que ara aquest té un discret vessant filipista. Rosell intenta convèncer el general que accepti la nova situació establerta pel Borbó victoriós.

Actor Proposat

JOAN PERA

Gregori Matas i Pujol. Advocat nascut a Figueres. Sempre va ser a un fidel vassall del rei Borbó. Extremadament intel·ligent i coneixedor de totes les persones poc partidàries del monarca. Per les seves tasques repressives fou “la nineta dels ulls” del mariscal Berwick. Se'n refiaven més d‘ell que dels ministres castellans. Fou fiscal de molts dels afers criminals de l‘Audiència de la Nova Planta. Tots els seus “processos” judicials acabaven camí de la forca per a les persones que acusava. Va ser el responsable de la captura, tortura i execució del general Moragues i de centenars de catalans.

Actor Proposat

PEDRO CASABLANC

El Princep Tserclaes de Tilly va néixer a Anvers. Tota la seva vida va estar al servei del rei Borbó. Nomenat com a primer Capità General de Catalunya en 1714. Les ordres de Felip V se les prenia amb molta relativitat. Era un “bon vivant“ que va tenir moltes amants. A final de la seva vida, setembre de 1715, vell i malalt continuava amb els seus costums llicenciosos.

En morir, la seva dona va cremar tota la documentació i totes les cartes que posseïa.

Actor Proposat

HANS RICHTER

Josep Marimon, també filipista des de bon començament del regnat del Borbó. Participà al setge de Barcelona. Designat per Berwick un dels cinc ministres catalans que van constituir la primera Junta Interina abans de la Nova Planta, va realitzar tasques de jutge sense nomenament i malgrat la seva nul·la experiència. La seva afició al joc va fer que dilapidés la seva fortuna. Va morir a Madrid els 85 anys carregat de deutes.

Actors Proposats

XABIER ELORRIAGA

QUIM LECINA

Feliciano Bracamonte, brigadier de les tropes filipistes que reprimien els pobles de l‘interior. Va signar la capitulació de Castell-Ciutat amb Moragues i mai va complir cap article. Gaudia cremant els pobles. Per exemple, va veure encantat com els seus homes cremaven el poble d‘Arbúcies des d'un turó proper. Acabada la guerra va obtenir el grau de mariscal de Campo, corregidor de Tarragona tot seguit fou governador de Saragossa i comandant interí d'Aragó.

Actor Proposat

ALBERTO SAN JUAN

Aspre d'aspecte i tracte, Falguera ha treballat de ferrer i armer tota la vida.. Acèrrim defensor civil de la causa austriacista, acabada la guerra es dedica a recollir ferralla per boscos i muntanyes, per a poder seguir amb el seu ofici, tot fabricant armes clandestinament, atès que el Decret de Nova Planta de Felip V, castiga amb pena de mort la possessió de qualsevol tipus d'arma. Falguera desconfia de Moragues, retraient-li la capitulació de la plaça de Castellciutat, i així li farà saber quan es trobin als boscos.

Actor Proposat

JOAN CROSAS

Líders del grup de proscrits de la muntanya que van lluitar voluntaris sota el comandament del general Moragues. Moragues els torna a trobar en el seu camí a Barcelona per comparèixer davant el capità general borbònic Tserclaes de Tilly. Els dos homes segueixen disposats a lluitar a les ordres de Moragues fins al final.

Actors Proposats

ERIC CANTONÀ

PEPPE VOLTARELLI