Memòria d'Intencions
Ja s'han complert més de 300 anys de la capitulació de Catalunya i de l'execució del general Josep Moragues sota el imperi de la mateixa dinastia real que pot tenir l'ocasió de fer acte de contrició davant la pel·lícula que ens proposem rodar.
Transcorreguts aquests tres segles, el General Moragues continua sent un desconegut entre el seu propi poble. És hora doncs de reparar aquest oblit i situar Moragues en el lloc que es mereix en el nostre imaginari popular i en la nostra història col·lectiva.
Si el cinema és conflicte i emoció, pocs personatges atresoren aquests valors com el general Josep Moragues. El meu interès per portar a la pantalla la darrera aventura d'aquest insigne militar català persisteix des de que vaig descobrir el seu terrible destí estudiant la seva època per la preparació de Capità Escalaborns ara fa trenta anys. Encara que es tractés d'una pel·lícula d'aventures marineres, vam estudiar força aquest període (en uns anys que no era habitual aquest estudi) per tal d'incloure elements i costums. Impressionats per la figura del general Moragues, i especialment del seu tràgic final, tant al productor Josep Gimeno i Mayol com jo mateix, ens quedà aquesta petita obsessió que s'ha anat enriquint i consolidant al llarg d’aquests anys.
La producció que ara ens ocupa és, però, totalment diferent a aquella. Allà es cercava la aventura èpica, ara hem d'accentuar el rigor necessari per emmarcar la figura del general amb tota la documentació històrica coneguda fins avui, encara que només ens ocupem dels darrers dies de la seva vida, amb petites ullades cap el seu passat. Per aquest motiu vam integrar a l'escriptura del guio, l'investigador Antoni Muñoz González, especialista en aquesta època històrica i autor -amb Josep Catà- del llibre Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736) així com de L'11 de setembre, poble a poble entre d'altres. El seu toc es pot veure en diàlegs puntuals que identifiquen perfectament als personatges en las seves pròpies paraules.(Això ho hem destacat al guió amb referències del seu origen).
El ritme narratiu no serà gens accelerat, però sí dinàmic; una seqüència ens portarà directament a la següent mitjançant l'associació de imatges en uns casos i el diàleg en altres. Aquest segon concepte es pot veure clarament a l'escena -fonamentada històricament- de la redacció del testament, que es va intercalant contínuament amb breus flash-backs que puntualitzen la narració dels fets.
La càmera tindrà poc protagonisme, estant sempre al servei dels actors, amb l'excepció de la part final, es a dir, el martiri de Moragues. Al guió apareix detallada amb precisió la fonamental funció de la càmera, i és gràcies a la importància que adquireix en aquestes escenes que l'execució del general pot arribar al seu màxim sentit tràgic utilitzant el "fora de camp", fugint així de la brutal imatge directa, i no per això menys terrible.
La fotografia tindrà uns colors vius en la primera part, especialment a la cavalcada, des de Sort a Barcelona, de Moragues i el seu fidel Capità Paloma, per tal de destacar la bellesa del paisatge, especialment Sant Miquel del Fai. Aquesta imatge anirà pervertint les seves tonalitats fins arribar a un dramàtic cromatisme proper al blanc-i-negre en el tràgic desenllaç final. La fotografia a l'escena de la platja haurà d'estar més a prop del gravat antic que de la tan recorrent "nit americana", per tal de ressaltar la silueta del castell de Montjuic amb tota la seva capacitat de sorpresa, tal com indica el guió.
Ja és l'hora que el sacrifici de Josep Moragues arribi a l'espectador. El cinema també ha de ser un gran valedor de la Memòria Històrica, i aquesta no es només la del segle XX.
Carlos BENPAR
